En línies generals, la intel.ligència emocional (IE) és l’habilitat de prendre consciència de les pròpies emocions i de les dels altres i saber regular-les. L’autoregulació de les pròpies emocions passa per trobar un equilibri entre l’impulsivitat i la repressió (Bisquerra, R.). Aquest equilibri, aquesta línia del mig l’estem cercant en molts moments de cada dia de la nostra vida quotidiana, moltes vegades inconscientment o intuïtivament, per no passar-nos de la ratlla però tampoc per no quedar-nos massa curts.
L’equilibri del qual parlem i que és difícil d’aconseguir i de mantenir-lo durant un temps, és clau pel benestar i la salut de tots. Aquests dies però, amb tot aquest període d’excepcionalitat que ja fa setmanes que dura, fa que tinguem les emocions a flor de pell i que encara ens sigui més difícil mantenir-nos en l’equilibri saludable.
Tots estem experimentant molt intensament emocions d’eufòria i d’alegria però també de ràbia, de por de frustració i de tristesa, i la balança té tendència a decantar-se cap a l’extrem de la impulsivitat. Estant essent unes setmanes imprevisibles, de canvis constants on cada dia i a vegades cada hora, ens arriben notícies extraordinàries que ens produeixen moltes emocions i ben diverses. Hi ha moments que amb prou feines som conscients del que sentim, que ja reaccionem, només hem de fer una ullada a les xarxes socials per comprovar-ho. Aquestes reaccions són fruit de les circumstàncies, de la pressió de la massa social, així com de la intensitat del moment, entre d’altres variables que acompanyen. No ens donem temps per assimilar la notícia, deixar-la passar pel nostre pensament, madurar-la i emetre una resposta. No ens donem temps perquè el món és tot tan immediat i tan ràpid que ens dóna la sensació que si ens parem a pensar, ja fem tard.
Són moments d’incertesa, moments de trànsit i de molts canvis. Ara més que mai penso que hem de prendre consciència de les emocions que ens afloren i regular-les, que no significa reprimir-les, així com també de reconèixer les emocions de les altres persones per pensar si ens volem contagiar d’elles o no i amb quina intensitat i implicació. I…tenint sempre present que aquesta consciència i la consecució de l’equilibri emocional és en pro del benestar personal i col.lectiu.