Estem cansades, estem molt cansades que dia sí i dia també haguem d’aguantar comentaris “aparentment inofensius” (segons ells) sobre la condició del nostre gènere, sobre la nostra imatge personal i sobre si valem o no valem per tal feina o tal altra. Comentaris que sentim des de petites, que van calant a la nostra essència i modelen la nostra personalitat. Comentaris i actituds masclistes subtils i a vegades no tan subtils que ens van mermant la nostra autoestima, la nostra valoració personal i la nostra autoimatge. I ja no parlem de l’efecte i les greus conseqüències que comporten les conductes masclistes més bestials com els maltractaments psicològics i físics, els assetjaments, els abusos i les violacions, acabant amb els feminicidis. És molt fort i és molt greu que encara s’estiguin donant aquests fets i aquests comportaments amb tanta freqüència.
Estem molt fartes de tot aquest panorama, que mirant enrere sí que podem dir que s’ha millorat una mica, gràcies a totes les dones que al llarg del temps, van estar i estan al peu del canó en aquesta lluita i gràcies a totes les dones que dia a dia no en deixen passar ni una, així com també gràcies a alguns homes que han pres consciència i s’han adonat que totes i tots som persones, independentment del gènere, i totes i tots mereixem el mateix respecte sempre. Tot i haver millorat una mica, però, en comparació en èpoques anteriors, encara ens queda molt camí per recórrer.
Prou silenci, prou de callar, prou fer com si no haguéssim sentit aquest comentari o no haguéssim vist aquesta notícia. La realitat és la que és i és important mirar-la de cara per anar-hi fent front. Tenim molta feina tots plegats, dones i homes!
No ens podem oblidar també d’observar-nos i de prendre consciència de com la mirada masculina, els comentaris i els comportaments masclistes han calat al llarg de la nostra vida i han condicionat el nostre caràcter i la nostra personalitat. Només d’aquesta manera, identificant-los i reconeixent-los podrem fer el primer pas per desactivar-los i que, a partir d’ara, no ens condicionin tan. Només així podrem començar a desplegar tota la nostra potencialitat, ens podrem conèixer de veritat i estar més bé amb nosaltres mateixes. També va per el homes, el fet de prendre consciència de com els ha condicionat i condiciona la societat en clau patriarcal. És molt important adonar-nos cada dia del que hi ha, per poder-ho canviar.