En crisi global…ens en sortirem!

…mai ens haguéssim imaginat aquesta situació. Estem al punt àlgic de la pandèmia del COVID-19. La situació és molt greu, els sanitaris ho estan donant tot a risc de contagiar-se dia a dia, de les persones contagiades moltes es recuperen però hi ha un gran nombre que no superen el virus i d’altres que estan molt crítiques. Estem en una crisi de tot, global i a nivell mundial perquè el COVID-19 està a tot arreu. Ens en sortirem i tant que sí, però quan? i a quin preu? i quines seran les seqüeles? Estem confinats a casa, només poden anar a treballar uns quants i sobretot els serveis essencials: sanitat, menjar, transport i pocs més. La resta estem a casa intentant fer teletreball, els que podem. Les escoles estan tancades des del dia 13 de març. No hi ha infants pel carrer, estan tots a casa confinats amb els seus pares. Podem sortir de casa únicament si és indispensable, per anar a comprar menjar i per anar a passejar la mascota; hem de mantenir 2m de distància amb les persones que ens creuem i per precaució portar guants i mascareta per evitar el contagi. És una situació tan excepcional i tan diferent del que hem viscut fins ara…a les cases es fan activitats vàries que mai s’havien fet, sort en tenim també de les TIC, les xarxes, les videoconferències i els recursos d’internet. Hem d’exprimir l’organització, la imaginació, la creativitat…i sobretot potenciar la paciència, la resiliència, l’autocontrol i la gestió emocional. Aprendrem molt d’aquesta crisi, aprendrem molt de nosaltres, dels nostres recursos, i de tota la societat en general, de la solidaritat de tots, del recolzament, del civisme, de la precaució, del respecte mutu….Les relacions personals i l’afecte són molt preuats ara mateix. Amb quí podem fer-ho, perquè tenim aprop, perquè convivim amb ells, aprofite-m’ho; amb els que no podem abraçar perquè estan a casa seva, perquè sembla que els tenim tan lluny i estan a 20 minuts de casa, no perdem l’esperança que els tornarem a abraçar, i tan que sí. No perdem però, la comunicació diària i afectiva amb ells, fem-ho per telèfon o per videoconferència, que això sí que ho tenim. No és el mateix però menys és no fer-ho.
Tot anirà bé, com diu la cançó d’en Joan Dausà i els Arcs de Sant Martí dibuixats com a símbol que ens en sortirem! Per tots nosaltres, pel present i pel futur, pels nostres fills i filles, pels nostres pares, protegim-nos molt i cuidem-nos, quedem-nos a casa per no contagiar ni que ens contagiin. Són uns dies, és temporal! Acabarà passant i com totes i tots…desitjo amb totes les meves forces que sigui el més aviat possible!!