Ja fa uns quants anys que sembla que el temps se’ns escapa de les mans. Volem fer tantes coses, volem saber tant, volem conèixer i volem estar a tants llocs que vivim frenèticament per fer-ho. Un cop ho hem aconseguit, volem fer més coses, volem saber més i volem estar a molts llocs més i així cada dia, cada any, cada dècada de la nostra vida. Quan estem aquí, volem estar allà. Quan estem acompanyats, volem estar sols i quan estem sols resulta que volem estar acompanyats…Poques vegades estem satisfets amb el que estem fent, amb el que tenim, amb qui estem ni a vegades amb qui som.
Des d’aquí reivindico que el temps pot ser molt valuós, molt productiu i molt satisfactori per nosaltres, només es tracta de prioritzar i valorar el que importa de veritat per ser feliç. I què és el que ens fa feliços de veritat? El que ens fa feliços en el més profund del nostre cor? Les persones i la relació que establim amb elles. És important ressaltar i prioritzar aquest punt avui en dia. Recordar-nos-el de tan en tan, perquè ens submergim en tasques del fer, tasques de l’acció, tasques de l’aconseguir i del tenir així com tasques del “postureig” i de fer el més original perquè els altres ho alabin. Tot això ens sembla que ens porta a una felicitat permanent, i realment ens porta a una eufòria efímera que necessitem alimentar-la cada dia amb més imputs externs perquè sinó ens quedem buits per dintre i podem arribar a la gran tristesa.
La relació que establim amb totes les persones és el que ens fa créixer i ens fa ser feliços. El temps i l’atenció plena és el regal més valuós que ens podem donar i que li podem donar a una altra persona. Compartir experiències plenament, moments únics, estar, sentir profundament, escoltar-nos com si l’únic que importés a la vida en aquell moment fos el que ens explica aquella persona. Des d’aquí reivindico el temps d’estar, temps d’establir relacions satisfactòries i profundes, temps per valorar i gaudir de les persones que estimem i que ens estimen de veritat. Així podem ser molt feliços perquè gaudim d’un suport d’amor i d’un vincle de tendresa que ens ajuda a suportar qualsevol entrebanc que la vida ens planteja. Ens dona seguretat i un suport incondicional que ens ajuda a ser nosaltres mateixos i a caminar en la direcció que volem sense por.
Reivindico també temps per nosaltres, temps per conèixer-nos, per saber el que volem de veritat en aquesta vida, temps de reflexió i d’espera, temps de preparació davant el que la vida ens pot aportar, temps per cultivar recursos i per dissenyar la nostra paciència i temprança, temps per gaudir d’aquests moments.
I sobretot temps i atenció pels altres, pels que estimem, pels coneguts i pels nous que ens trobem. Temps de mirar als ulls un segon i de reconèixer-nos en totes les persones que ens trobem. Tot tenim les nostres pèrdues, els nostres dubtes, les nostres pors, tots som vulnerables, tots som forts i valents, tots ens necessitem….i tots volem ser feliços. Tots som iguals en la profunditat del nostre ser. Així que només em queda dir que siguem amables amb cada persona que ens trobem perquè cada ú de nosaltres està lidiant la seva petita batalla a dintre seu, que no és tan diferent de la nostra.
Permetem-nos doncs una mica més de temps per les relacions humanes, és una gran inversió per la felicitat comunitària i per la nostra.